Cerca
Ara mostrant els elements 121-160 d 445
En veu baixa : (1940-1952)
Casalí Suciats, Josep
- 1994
“En veu baixa” retrata els primers anys de la postguerra (1940-1952) a través de diverses històries (totes protagonitzades per personatges femenins) que tenen com a marc comú un taller de modisteria al barri de Gràcia de ...
Els Beatles contra els Rolling Stones : La balada dels nois dels cabells llargs
Casamayor Pérez, Miquel; Mesalles Bisbe, Jordi
- 1998
El 1966, un grup d'adolescents de diferent origen social troben en el sexe i la música refugi d'una societat que no els comprèn. Un dia, la Rosa Maria, una noia de casa bona, organitza una festa que acaba malament quan dos ...
Al restaurant
Casas Fuster, Joan
- 1993
Una dona arriba al restaurant. Arriba d'hora, espera el seu exmarit i el seu fill. La dona conversa amb el cambrer. Cap al final del dinar, el cambrer atura el rellotge --el temps-- i conversa amb la dona en un espai ...
Nocturn corporal
Casas Fuster, Joan
- 1994
Un metge forense es disposa a iniciar l'autòpsia d'una dona. Irromp en l'espai un home que afirma conèixer la morta. La dona ressuscitarà i el nou vingut ocuparà el seu lloc.
La platja : Quasi monòleg per una actriu en bikini
Casas Fuster, Joan
- 1992
Una dona ajaguda a la sorra parla dels homes i de l'amor.
Nus
Casas Fuster, Joan
- 1990
Un home i una dona entren a les golfes de la casa d'ella. En diferents escenes veurem com el temps s'ha aturat i la situació es repeteix tres vegades consecutives, sense aparent connexió ni memòria, tot i que l'espai i els ...
Dinastia Ming
Cavallé Busquets, Joan
- 1998
L'Agata i la Berta són veïnes, però comparteixen, sense saber-ho, moltes altres coses.L'Àgata està casada però té un amant, l'Octavi. L'Agata creu que aquest també està casat, però no és cert: l'Octavi fa quinze anys que ...
Dimes i l'altre
Cavallé Busquets, Joan
- 1996
El volum recull nou petits textos dramàtics que prenen com a referents escenes conegudes de les mitologies jueva, grega o cristiana, o bé, directament, de la pintura, el teatre o la literatura. L'autor en fa una relectura ...
El telèfon
Cavallé Busquets, Joan
- 1990
Una dona reflexiona sobre la possible relació amb un home anomenat Frank, i s'imagina com seria en accions quotidianes o fins i tot en una possible ruptura. En el penúltim quadre es troba un vestit de núvia i s'imagina que ...
L'Espiral : Exercici d'autofàgia
Cavallé Busquets, Joan
- 1990
Un guàrdia vigila ininterrompudament una petita sala on desemboquen dues cel·les d'una presó. Els dos presos no paren de parlar des de l'interior de les cel·les, entestats a rebre alguna resposta del guàrdia, que no parla ...
Entaulats
Cavallé Busquets, Joan
- 1990
Dues persones d'ambigua i inquietant identitat, acompanyades de dos personatges indefinits, i igualment inquietants, viuen al voltant d'una taula -però, també, a sobre i a sota-, un seguit de petites històries més o menys ...
Senyores i senyors...
Cavallé Busquets, Joan
- 1990
El Dr. Plató intenta pronunciar una conferència entorn del tema dels bons costums i les bones maneres, presentant un llibre escrit per ell mateix sobre aquesta qüestió. El conferenciant té, però, una estranya tendència a ...
El concurs
Cavallé Busquets, Joan
- 1996
Un home i una dona coïncideixen en un concurs televisiu que els ha d'ajudar a trobar la seva parella ideal. En un racó discret d'un parc urbà, intenten superar les proves i dificultats que la dinàmica del concurs proposa. ...
El sofà-niu
Cervera Ral, Enric
- 1993-Febrer
Una parella es disposa a fer l'amor en un sofà. Ella pretén quedar embarassada, fet que intimida considerablement a Ell. Un déu-mascle els observa i els jutja. El sofà es transforma en un niu i l'Ocell i la Ocella conversen ...
Cartes, però no en blanc : Farsa cartera amb pròleg, quadre zero i setze quadres més.
Cervera Ral, Enric
- 1991-Juliol
Al llarg del diversos quadres de la obra, diferents personatges escriuen i verbalitzen mitjançant diàlegs o monòlegs les seves queixes; així es critica el sistema polític i judicial, la religió, la televisió, la societat ...
El virtuós d'Escalarre o inflor, desinflor i desengany de Ramon de la Ramona : Comèdia o drama? En un acte
Chauvell Larrégola, Josep-Anton
- 1998
En Ramon de la Ramona, trompetaire, es presenta a una audició per poder participar en el proper festival d’Escalarre. Mentre el seu pare intenta dissuadir-lo, la seva mare defensa la seva iniciativa. Davant dels dos ...
Hereus de la casa cremada
Chauvell Larrégola, Josep-Anton
- 1997
L’obra té lloc en el context de la victòria de la dreta a les eleccions de la República Espanyola. El 8 de desembre de1933, en un petit poble, la CNT es fa amb el poder. Aquest “alliberament” ha de ser simultani a diferents ...
Platja negra
Coca Villalonga, Jordi
- 1999
ELLA, d’uns 40 anys i membre d’un partit polític d’esquerres, està preparant un discurs crític i de denúncia del seu propi partit, a la mateixa sala d’actes on l’endemà tindrà lloc el simposi. ELL, d’uns 57 anys, membre ...
De la vida de l'infant Pere : Llegenda escenificada
Coll Alentorn, Miquel
- 1990
Les relacions entre Jaume I i el seu fill Pere estan gairebé trencades. Com que el seu pare li nega qualsevol assignació econòmica, l'infant Pere es dedica a robar a gent rica que es troba pels camins. Per tal d'intentar ...
La vida perdurable : Un dinar
Comadira Moragriega, Narcís
- 1992
Durant el temps que pot durar un dinar, la mare i el fill entren en conflicte. Es fan retrets, tots ells derivats de la figura del pare, ja mort, i de la homosexualitat del fill.
L'hora dels Adéus
Comadira Moragriega, Narcís
- 1995
La mare i el seu fill preparen el sopar de Cap d'Any. Cada any són els mateixos. És una tradició que han mantingut des de fa molt de temps. Enguany, però, serà diferent: l'avi és mort. Tot i això, la figura de l'avi mantindrà ...
Neva : Un te
Comadira Moragriega, Narcís
- 1992
Sobretaula d'un dinar de família. Els quatre personatges mantenen una conversa en relació a la situació matrimonial de la filla. La mare vol eludir el tema durant tota l'estona: no vol saber-ne res de separacions o de ...
El dia dels morts : un oratori per a Josep Pla
Comadira Moragriega, Narcís
- 1997
Josep Pla, mort de fa uns quants anys, convoca les persones que van reunir-se en un sopar a la cuina del restaurant de l'estació de Portbou, la nit del Dia dels Morts de 1942. L'escriptor demana als convidats que reprodueixin ...
Biblis
Comamala Valls, Romà
- 1994
Enfadada pel continu menyspreu que rep de Biblis, filla del rei Milet, Gea, la deessa de la terra, decideix venjar-se'n, i amb l'ajuda d'Eros fa que Biblis s'enamori del seu propi germà Caune. En un principi Biblis no ...
Àiax
Comamala Valls, Romà
- 1994
Després de la mort d’Aquil·les, el rei atrida Menelau decideix concedir a Ulisses l’armadura del difunt, de la qual Àiax n’havia de ser mereixedor per ser el més valent dels cabdills grecs. Àiax enfolleix per la injustícia, ...
Etèocles i Polinices
Comamala Valls, Romà
- 1994
Abans de la seva mort, el rei Èdip estableix que els dos hereus, Etèocles i Polinices, s'alternin en el tron de Tebes cada any. Però Etèocles no respecta el pacte, cosa que fa que Polinices, acompanyat d'exèrcits estrangers, ...
Dido i Eneas
Comamala Valls, Romà
- 1994
Després de la destrucció de la seva ciutat, el troià Eneas rep l'encàrrec dels déus d'anar a Itàlia i fundar una nova ciutat. Pel camí, però, un naufragi el duu a Cartago, al palau de la reina Dido, de qui s'enamora. Eneas ...
Atamant
Comamala Valls, Romà
- 1994
Atamant, rei d'Orcomena, pren la deessa Nefelea per muller, amb qui té Frixus. Aviat, però, Atamant l'abandona: s'ha enamorat de la mortal Ino, amb qui tindrà un altre fill, Learc, i una filla. Els déus, ofesos pel menyspreu ...
L'amor retrobat
Comamala Valls, Romà
- 1990
Aloysia, viuda de Mozart, ha decidit posar fi a la seva relació amb el seu amant, Karl, i consagrar la seva vida a difondre l’obra del seu difunt espòs. Karl, vençut per la memòria de Mozart, accepta la derrota i marxa ...
Vincent
Comamala Valls, Romà
- 1990
Louise, una puta, jura a Vincent, un pintor, que l'estima tal com és, tot i que ell sigui geperut i camacurt. Però Vincent no se la creu i la fa fora. Vincent resta sol a casa i llavors comença a ofegar-se, li costa respirar, ...
Orland furiós
Comamala Valls, Romà
- 1990
Els cavallers Oliver i Brandimart estant buscant el seu amic Orland per ajudar-lo en la seva bogeria d’amor. En un altre cantó del bosc, Orland es desespera per l'amor no correspost. Allí troba Angèlica, el seu gran amor, ...
El comiat de Vera
Comamala Valls, Romà
- 1990
Vera, una bella dona de 35 anys, ha decidit morir i prepara amb la seva criada el que serà la seva última aparició en societat en una festa que ha organitzat. A la festa, s'adona que un jove poeta s'ha enamorat d'ella i ...
El punyal d'Herodes
Comamala Valls, Romà
- 1990
Marianna explica al seu marit Herodes el fatal destí que li ha pronosticat un home que interpreta les constel·lacions. Herodes no en fa cas i es burla de les prediccions, i el destí, molest per la reacció d'Herodes, promet ...
Roger i Bell-Esper
Comamala Valls, Romà
- 1990
Roger ha destinat la seva vida a ser un gran cavaller per tal que la seva enamorada el tingui en bona consideració. Per mediació d’una dama de la cort, Roger aconsegueix una cita amb la princesa Bell-Esper. La dama l’adormirà ...
La reina Ysabeau
Comamala Valls, Romà
- 1990
La reina Ysabeau es lamenta que ha estat escarnida pel seu amant. Per això ha quedat amb ell aquella nit i ha llogat quatre sicaris perquè el matin. Quan ell arriba la reina el rep molt tendrament i en el moment assenyalat ...
La balada de Leonora
Comamala Valls, Romà
- 1990
Leonora es lamenta a la seva criada d'estar quatre anys esperant el seu enamorat amb qui s'havia jurat fidelitat eterna en la vida i en la mort. Però aquest arriba i s'escapen plegats cap a un cementiri. Allí Leonora ...
El veritable espòs de Clorinda
Comamala Valls, Romà
- 1990
Clorinda explica a la seva criada que té por del seu marit ja que hi ha dies que és molt agressiu i dies en què és molt tendre i no acaba d'entendre el per què. Aquella mateixa nit descobreix la veritat: està casada en ...
Pan
Comamala Valls, Romà
- 1990
Pan, un ésser mitològic de la Grècia antiga, ens explica una part de la seva vida: des del seu naixement fins a la pèrdua de la seva estimada que fugint d'ell es va convertir en joncs i dels quals ell se'n feu una flauta ...
Peccavi
Comamala Valls, Romà
- 1990
El Baró es lamenta d'haver assassinat la seva dona ara fa quatre anys. Des d'aleshores el remordiment no el deixa viure. Decideix desenterrar la seva dona perquè el perdoni, però aquesta s'hi nega ja que si ho fa, ell ...
Alí Babà
Comamala Valls, Romà
- 1990
Alí Babà es troba davant la Roca i diu les paraules màgiques perquè s’obri, però la roca no es mou. Ell li implora, li suplica i intenta fer-li pena fins que acaba morint d’esgotament. Moments abans de morir, els lladres, ...